dilluns, 23 de setembre del 2013

Cap a la cordillera

Ja han passat alguns dies des de l’últim cop que vaig escriure al blog, però l’accés a internet està una mica restringit. En fi, que estic bé encara que no doni senyals de vida! Jejeje

I és que encara que el poble sigui petit sempre hi ha alguna cosa per fer per sortir de la quotidianitat. Dimarts passat vaig passar la nit a la cordillera andina xilena… sense paraules! Resulta que vaig tenir l’oportunitat de poder visitar una zona restringida només per als comuners de la zona i pels seus ramats. Els familiars directes d’aquests comuners, demanant un permís, també poden accedir… i vaig tenir la gran sort de poder sumar-m’hi!

Vam marxar amb pick-up després de dinar i després d’un parell d’hores per camins sinuosos i pedregosos vam arribar al refugi. Tres construccions: els banys, la cuina i els dormitoris on plantar la tenda sota sostre. Només arribar, tot i que encara hi havia sol, la temperatura havia disminuït dràsticament per l’alçada. De fet, la neu estava a tocar i el riu que creuava l’esplanada estava gelat per les ribes. Sort del foc! I dic sort perquè vam arribar als -8 graus!! (Oriol, i jo sense la funda de vivac!!). La veritat és que vaig dormir poc a causa del fred, però va valdre la pena 100%.








I tot amenitzat amb la balada de los jaibas... (busqueu al Youtube la cançó de "Sube a nacer conmigo hermano") 

L’endemà vam seguir amb el pick-up més cap amunt fins on ens va deixar la neu i després vam seguir a peu. Només vam tornar quan el vent gelat ja ens va deixar les mans amb els dits insensibles.

Aquí us deixo algunes fotos  del paisatge que ens envoltava...





5 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. vols que t'enviï la funda per correu urgent Irene?? Com se't va acudir marxar sense ella?? Ella mai no ho faria... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uri!!!! acabo de saber que estás malaltó?!?!? Tu també necesitaries la funda... cuida't molt!!!! Un petonet gegant ple de vitamines!

      Elimina
  3. Imperdonableeee!! Però celebro q estiguis tansencera! Es ben preciós, ves sumant aventures que en caldrà fer un bon llibre! Molts petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anuska!!!! coses així ens fan fortes! jejejeje Com va pel lab? Salutacions als ratolins! I un petonet gegant per tu i pel Víctor!

      Elimina