divendres, 27 de desembre del 2013

Una mica d'història

Un dels museus amb més encant de Valdivia és el Museu Històric i Antropològic. Un museu ubicat dins una casa de dos pisos a Isla Teja amb vistes al riu Valdivia.





Es tracta d'un viatge que inicia explicant la història del poble Mapuche que durant anys va poblar aquestes regions del Sud. Un poble que encara viu i es deixa sentir.


He corrido a recoger en las llanuras,
en la playa,
en la montaña,
la expresión perdida de mis abuelos.
He corrido a rescatar
el silencio de mi pueblo
para guardarlo en el aliento
que resbala sobre mi cuerpo
latiendo,
haciendo vibrar mis venas
sobre el sol que se levanta
sobre las altas cordilleras
para que el espíritu sea viento
entre el vacío de las palabras.

He corrido a recoger el sueño
de mi pueblo
para que sea el aire respirable 
de este mundo.

Leonel Lienlaf (1989)

Al llarg de l'itinerari també es mostra com va ser l'arribada i la conquesta espanyola, així com també l'arribada del alemanys al segle XIX per establir-se a la Regió dels Rius, deixant enrera una Alemanya en una difícil situació (la cultura alemanya es pot apreciar a Valdivia amb els noms dels carrers, l'arquitectura o, fins i tot, en la carta dels restaurants!)




dijous, 19 de desembre del 2013

La ciutat dels rius

Ja estic coneixent Valdivia, la ciutat entre dos rius que emergeix d'entre els arbres. La pluja s'ha amagat quan m'ha vist arribar. Porto dos dies a Valdivia i el cel està buit de núvols. Per mi, perfecte!





Només arribar es respira l'aire pur. I és que tot i ser una ciutat, està envoltada d'espais verds. és una ciutat oberta i, si t'allunyes del centre caòtic de totes les ciutats xilenes, pot gaudir de tranquil·litat.

El meu primer passeig valdivià ha estat per la vora del riu valdivia. I allà, davant meu....





Un far que té un pèndol... I m'he sentit "naranjita" per un moment... :) Només faltava la gent al voltant hipnititzada esperant a veure caure el següent pal... llàstima que aquest no xocava amb res! Li faltava el suspens...

I seguint caminant paral·lela al riu m'he trobat el mercat fluvial. Un mercat on pots trobar peix, fruita, verdures, espècies, revistes, plantes... 





Però no només s'hi passegen valdivians i turistes, sinó que altres personatges venen atrets per l'olor de peix i les restes de menjar que els donen de bona gana els venedors del mercat. Tota una atracció per promoure l'hàbit d'anar al mercat!





dilluns, 9 de desembre del 2013

Com validar un títol universitari i no morir en l'intent

Si heu de validar algun títol universitari perquè tingui validesa a nivell internacional (països no signants del conveni de La Haya) agafeu aire i llegiu aquesta entrada amb atenció. Intentaré explicar-ho d'una forma planera i entenedora (no sé per què però al web del ministeri s'entesten en fer-ho complicat). 

Primer cal tenir present que "validar" un títol no és el mateix que "homologar", que és quan s'equipara a una titulació d'un altre país. I per què cal validar el títol universitari? Primer, perquè mai està de més per si l'has d'ensenyar o utilitzar quan estiguis a l'estranger i, segon, perquè cal tenir-lo validat a l'hora de demanar la”visa temporaria de profesional o Te-8" que és per la qual m'agradaria optar.

Quins són els passos a seguir?

1r: Obtenir el títol en la teva universitat: si teniu el títol gegant, millor demanar el títol substitutori que té una mida semblant al DIN A4 i fa de més bon portar.

2n: Enviar el títol al "Ministerio de Educación, Cultura y Deporte", el qual ho reenviarà al "Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación": Si viviu a Madrid només necessiteu un dia de festa per fer aquests tràmits, però en el meu cas ho vaig haver de fer tot per correu convencional. S'ha de tenir en compte que només es podran segellar els títols i els certificats acadèmics d'estudis universitaris oficials espanyols. En el cas d'altres títols s'haurà de fer per via notarial. Què cal fer?



  • Omplir la sol·licitud de reconeixement de signatures que es troba al web del Ministeri d'Educació:http://www.mecd.gob.es/educacion-mecd/areas-educacion/universidades/educacion-superior-universitaria/titulos/legalizacion.html. És MOLT important posar a la sol·licitud el domicili a efectes de notificacions i que es desitja que aquesta unitat (Unidad de legalizaciones) continuï el tràmit en el Ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació. 
  • Aconseguir un tub cilíndric porta-documents per a enviar per correu els títols i altres certificats. Els ministeris demanen expressament que s’enviïn d'aquesta manera!! 
  • Fer una excursió a correus: Es posen els documents que s'han de validar dins del tub porta-documents (atenció: han de ser el documents originals i han d'estar escrits en castellà o llengua bilingüe) i es col·loquen juntament amb la sol·licitud ja esmentada anteriorment a l'interior d'un sobre de correus (per enviar-ho per correu certificat milor). L'adreça de destinació és la següent:


  • Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
    Subdirección General de Títulos y Reconocimientos de cualificaciones
    Servicio de títulos / Unidad de Legalizaciones
    Paseo del Prado 28
    28014 MADRID

    Dins d'aquest sobre s’haurà de posar un sobre postal expres per a que un cop el Ministeri d'Educació enviï els documents al Ministeri d'Exteriors i Cooperació aquest ens pugui retornar els documents ja validats. (És imporantant posar també en aquest sobre la direcció on volem que ens retornin els documents).

    3r: Portar els títols acadèmics al consulat de Xile per a que els signin: Un cop es tinguin els títols segellats pel Ministeri d'Educació i pel Ministeri d'Esteriors, s'han de portar al consulat de Xile (a Barcelona el trobareu al carrer Casp nº 33). El tràmit dura uns dies i té un cost (no recordo de quan és!)

    4t: Un cop a Xile, Portar els títols acadèmics al Ministeri d'Exteriors: L'últim pas de tota aquesta aventura és portar els documents que es volen legalitzar al Ministeri d'Exteriors (Carrer Teatinos nº180, metro La Moneda, al centre de Santiago). 

    I per fi ja estan legalitzats!!!! Aleshores es pot fer una festa! Però abans, perquè mai se sap el que pot passar, pot ser una bona idea fer unes còpies i compulsar-les davant de notari.

    Per a tots els que hagin de passar per aquest procés.... ànims!!!!!

    A 28 graus!

    Ja porto una setmana a Xile i gairebé ja no recordo la tardor de Barcelona. I és que aquí sembla que ja ha arribat l'estiu, tot i que sense la humitat del Mediterrani es viu diferent. 
    Vaig arribar el dissabte passat a Santiago, però de seguida vaig agafar un autobús cap a Pisco Elqui per fer una visita al centre ambiental... i quina rebuda!!! Els vaig donar una bona sopresa i m'ho van agrair amb petons i abraçades. En realitat els volia fer la visita per felicitar-los pel premi que Nestlé ha donat a Tierra y Valle. És un reconeixement per tota la feina que s'està fent i una ajuda per seguir tirant endavant el projecte. Molt ànims a Tierra y Valle!!!!!

    Aquesta setmana que tot just comença avui la passaré a Santiago fent recerca i preparant el viatge cap al Sud (aprofitant que ara fa calor). No us puc dir ben bé com serà aquesta propera etapa ja que no hi ha res lligat i estic oberta a múltiples disponibilitats. La part positiva és que la Regió dels Rius, on m'agradaria quedar-me, és una de les zones de Xile on està més desenvolupat el moviment ambiental i l'ediucació per la sostenibilitat. Així doncs, si pot ser, m'agradaria aprendre del que fan per poder implementar-ho a la meva tornada.

    S'ha de dir que el fet de no tenir res emparaulat i començar a obrir-te camí des de zero dona vertigen. Espero aprendre també d'aquesta experiencia. Ja us aniré explicant :)


    diumenge, 17 de novembre del 2013

    La primera etapa... molt positiva!

    Torno a estar a Barcelona, a casa altra vegada. Només estaré tres setmanes, el necessari per tornar a agafar forces i seguir amb l’aventura xilena. Aquests últims tres mesos els he dedicat gairebé plenament al centre ambiental Tierra y Valle de Pisco Elqui. No pensava estar-hi tant de temps, però tan el projecte, com els nens, com la gent, el poble, els paisatges ... em van cautivar. No sabria explicar què té el poble d’especial. Potser és alguna energia misteriosa, o potser tan sols la tranquil·litat dels carrers i l’amabilitat de la gent. El que si que sé és que per mi és un dels llocs més màgics i singulars on he estat mai.

    El meu últim dia a Tierra y Valle el vam acabar amb un berenar en família i un munt d’abraçades i petons (confesso que em queia la llagrimeta!). M’enduc un record gegant de tots els que han compartit amb mi durant aquest temps. I no m’oblido de la proposta de crear un centre Tierra y Valle a Catalunya J


    Us deixo algunes fotos del centre ambiental que he anat fent al llarg d’aquest temps...



















    dimecres, 30 d’octubre del 2013

    Pisco amb història

    I com no podria ser d'una altra manera, estant rodejada de parres de raïm, havia de fer una visita obligada a una destil·leria. I l'escollida ha estat la destil·leria de los "Nichos". I no per casualitat, a tant sols 4 km de casa tinc la destil·leria artesanal més antiga en funcionament de tot Xile.

    En aquesta destil·leria es mantenen la metodologia i els processos tradicionals a l'hora d'elaborar el pisco i el vi dolç tan típic del Valle del Elqui.






    El fundador va ser José Dolores Rodríguez Callejas al 1863. Més endavant se li va sumar la seva dona (i cosina) Gricelda Rodríguez Cortés. I el nom de "Los Nichos" d'on ve? Va ser ell qui va tenir la fabulosa idea de cavar túnels subterranis amb caves en forma de "nichos". D'aquesta manera els destil·lats es mantenien a una temperatura constant i en les condicions òptimes per a reposar i envellir.

    Resulta que el matrimoni va tenir 12 fills, però només un, Rigoberto Rodríguez Rodríguez, va seguir la tradició familiar. Segons diuen, un masclista i un amant del beure bo i abundant. Era un home molt peculiar...

    Expliquen, que en aquella època hi havia molts robatoris, sobretot en les famílies benestants. Així doncs, ell tot eixerit que era, va decidir decorar els passadissos subterranis amb calaveres i pintures tètriques per espantar als possibles visitants nocturns. Tot això es pot veure passejant per allà i realment compleix el seu propòsit.

    També en han explicat una altra història d'aquest curiós i estrafolari individu: Juntament amb els seus amics es reunien als passadissos subterranis en una petita saleta envoltats dels "nichos" plens d'ampolles per fer-la petar i beure pels descosits. Un dels seus amics va tenir una idea "ja que ja estan fets els nínxols... perquè no ens enterren aquí quan morim, envoltats del nostre plaer més gran??". Us he de dir que per un moment m'he sentit en un cementiri, però resulta que no, que per higiene la idea va haver de ser descartada. Però en Rigoberto, que tenia idees a grapats els va dir: "aquí no us puc enterrar, però us dic el següent, si podeu passar tres nits seguides bebent fins a caure rodons, us prometo que la vostra ànima, un cop morts podrà descansar aquí". I així va ser, a cada un dels seus col·legues, després de les tres nits d'alcohol, els va regalar un dels nínxols (amb gairebé 50 ampolles!) i asobre de cada un hi va posar un epitafi dedicat.






    I per acabar unes degustacions amb la Caroline d'Escòcia! Ah, això si, abans del brindis ens van ensenyar un parell de fotografies que havien fet turistes en les que apareixien presències misterioses.... 



    diumenge, 20 d’octubre del 2013

    Més Atacama

    El meu tercer dia a San Pedro de Atacama em va servir per visitar els llacs de l'alatiplà, uns paisatges que em van dir que de ben segur m’agradarien. El dia es va despertar nuvolat, però sempre he pensat que aquests dies en plena natura donen un aspecte bucòlic i amb un cert encant.

    De camí vam parar a la laguna Chaxa, que forma part del salar d'Atacama i és un dels llocs més importants de cria de flamencs. El salar d'Atacama es va formar arran del creixement de la Cordillera de Domeyco i els Andes. L’espai que va quedar entremig es va enfondrar i amb els milers d’anys, després d’haver estat fins i tot annegat totalment d’aigua salada, les sals van precipitar i van formar el salar. És entretingut veure com els flamencs passen llargues estones buscant i menjant artèmies minúscules tot fent honor a la paciencia.









    Aquí amb la Margarita (Maggie), la meva companya d'habitació i ara també amiga :)






    Després, un bon esmorzar amb hayuyas, formatge, pernil, galetes i un bon té de coca per escalfar les mans i evitar la puna (el mal d’alçada) a peu de cotxe.

    La següent parada van ser els llacs de l’altiplà. De camí, vaig descobrir que fins i tot en un dels llocs més secs del món es pot cultivar. En aquesta foto es poden veure algunes terrasses incaiques amb cultius de quinoa (mmmmm!).

    Els dos llacs que vam visitar, que es troven a 4300m d’alçada, van ser la Laguna Miñiques i la Laguna Miscanti. Totes dues defensades i protegides pels volcans, ara per ara, adormits. 







     Aquí, Xile i Catalunya es veuen petites davant de Korea del Sud :)






    Aquesta creu és el punt que marca la línia per on pasa el tròpic de capricorn...



    En aquests dies a Sant Pedro vaig tenir l’oportunitat de conèixer molta gent però, entre elles, vaig tenir molt bona connexió amb la Margarita (Maggie) de Xile i la Rachel de Brasil. Dues persones molt especials amb les que vaig compratir molts bons moments. Fins i tot la victoria de Xile contra Ecuador! 





    I el nostre amic Brownie (batejat per mi) que es va estar amb nosaltres gran part de la nit!