El meu tercer dia a San Pedro de Atacama em va servir per visitar els llacs de l'alatiplà, uns paisatges que em van dir que de ben segur
m’agradarien. El dia es va despertar nuvolat, però sempre he pensat que aquests
dies en plena natura donen un aspecte bucòlic i amb un cert encant.
De camí vam parar a la laguna Chaxa, que forma part del salar d'Atacama i és un dels llocs més importants de cria de flamencs. El salar d'Atacama es va formar arran del creixement de la Cordillera de Domeyco i els Andes. L’espai que va quedar entremig es va enfondrar i amb els milers d’anys,
després d’haver estat fins i tot annegat totalment d’aigua salada, les sals van
precipitar i van formar el salar. És entretingut veure com els flamencs passen
llargues estones buscant i menjant artèmies minúscules tot fent honor a la
paciencia.
Aquí amb la Margarita (Maggie), la meva companya d'habitació i ara també amiga :)
Després, un bon esmorzar amb hayuyas, formatge, pernil, galetes i un
bon té de coca per escalfar les mans i evitar la puna (el mal d’alçada) a peu
de cotxe.
La següent parada van ser els llacs de l’altiplà. De camí, vaig descobrir
que fins i tot en un dels llocs més secs del món es pot cultivar. En aquesta
foto es poden veure algunes terrasses incaiques amb cultius de quinoa (mmmmm!).
Els dos llacs que vam visitar, que es troven a 4300m d’alçada, van ser
la Laguna Miñiques i la Laguna Miscanti. Totes dues defensades i protegides
pels volcans, ara per ara, adormits.
Aquesta creu és el punt que marca la línia per on pasa el tròpic de capricorn...
En aquests dies a Sant Pedro vaig tenir l’oportunitat de conèixer
molta gent però, entre elles, vaig tenir molt bona connexió amb la Margarita
(Maggie) de Xile i la Rachel de Brasil. Dues persones molt especials amb les
que vaig compratir molts bons moments. Fins i tot la victoria de Xile contra
Ecuador!
I el nostre amic Brownie (batejat per mi) que es va estar amb nosaltres gran part de la nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada