L'aridesa d'Atacama

Avui és el meu quart dia a San Pedro de Atacama. Ho nota la meva pell i els meus ulls. La humitat del 15% se sent a cada pas. Durant el dia el sol crema el cos i per la nit el fred glaça els ossos. Són els aspectes colaterals d'estar en el desert més árid del món. No obstant, gracies a aquestes condicions es poden presenciar alguns dels paisatges més diferents i impressionants de Xile.

El meu primer contacte amb Atacama va ser amb el Valle de la Muerte, a 4 km de San Pedro de Atacama. És una formació rocosa en forma de cons que té un aspecte extraterrestre i per on es pot caminar per les dunes de sorra mentre alguns atacamenys practiquen el famós "sandboard" (l'snowboard del desert).

Després de visitar el Valle de la Muerte em vaig dirigir al Valle de la Luna per veure la posta de sol i agafar forces per a aquests dies d'exploració pel desert.

El meu segon dia va començar molt molt molt aviat. A les 4 del matí em passaven a buscar per anar a veure  els Géisers del Tatio, el camp de géisers a més alçada del món, a 4300m. Es tracta d'un terreny on hi ha una capa subterrània de magma coberta per una capa de roca permeable que agafa unes temperatures molt elevades. Sobre aquesta capa rocosa impermeable hi ha una altra capa de roca porosa per on corren aigües subterrànies. Aquestes aigües, en entrar en contacte amb les roques calentes, formen uns géisers espectaculars, sobretot si es visiten a primera hora del matí, quan la diferencia de temperatura amb l'exterior és més gran (a -10 graus estàvem!!!). Vaig estar temptada de posar els dits a dins del fred que tenia!

I enmig del camp de géisers una dessalinitzadora. Resulta que durant els anys 60 es va iniciar un projecte conjuntament amb Europa per tal de construir una central geotèrmica. El projecte incloia també la dessalinització de l'aigua, un bé molt preuat a l'altiplà d'aquesta zona. Tot es va veure truncat amb la dictadura militar. Els socis europeus van abandonar el projecte amb la infraestructura que encara resta desolada formant part del paisatge.

De baixada vaig seguir gaudint de les vistes...

I fins i tot passejar per un petit oasi ple de cactus gegants (echinopsis atacamensis)...