Estic tenint una connexió a internet limitada i no he pogut veure gaire sobre la diada i la cadena humana. Espero tenir més sort a la propera! En tot cas, que sapigueu que avui he pensat molt en tots els que esteu allà fent la cadena humana! Espero que us hagin arribat els meus ánims!
Jo segueixo en la meva inmersió en la vida del poble i de la vall. Algunes tardes i alguns matins els dedico al centre ambiental i a preparar algunes activitats i buscar informació (ara estic investigant per poder fabricar un forn solar i coure les verdures que van sortint dels horts!).
Jo segueixo en la meva inmersió en la vida del poble i de la vall. Algunes tardes i alguns matins els dedico al centre ambiental i a preparar algunes activitats i buscar informació (ara estic investigant per poder fabricar un forn solar i coure les verdures que van sortint dels horts!).
Però la resta del temps l’estic
aprofitant per conèixer la vall, el Valle del Elqui. El transport públic no és que sigui molt freqüent, però fent dit
sempre hi ha algún veí que et porta si les direccions coincideixen. Són realment
gent molt agradable J
El poble que està més proper és
Montegrande, un poble encara més petit que Pisco Elqui, on està la casa-escola
museu de la Gabriela Mistral. Va ser el lloc on es va traslladar la seva
familia quan ella tenia 3 anys i on va fer de mestra. De fet, la dona que em va
vendre l’entrada era alumna seva!!! Us ensenyo algunes fotografíes
del poble per a que us pogueu imaginar com és…
En aquest mateix poble és on vaig
contactar amb el señor Ramón Luís per muntar per primer cop a cavall! El meu
cavall es va dir “Baratazo” (Barataso com diuen ells) pel preu que va pagar per
ell. Vam estar passejant (no trotant! Encara no…) pels cerros. Per uns camins
pedregosos que si hagués anat a peu m’hagués entrebancat cada quatre passes. Gràcies Baratzo!
Si en comptes d’anar cap avall anem cap amunt, a uns 7 km està Horcón. No us l’imagineu com
un poble clàssic ja que més que un poble són diferents zones poblades amb cases
al llarg d’un tram del camí. El que crida l’atenció d’aquest poble és que a pocs
km es trova el “Pueblo artesanal de Horcón”, un complex de casetes on están
tots els artesans de la vall venent els seus productes i obres d’art. Els atrapasomnis
gegants em van deixar amb la boca oberta!
I més enllà del poble artesanal hi ha Alcohuaz, l’última població de la vall on estic ubicada… i allà vaig
arribar! Triomfant, després d’haver caminat alguns km per uns paisatges plàcids.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada