I quan dic poble, és poble poble. D'aquells que saludes a tothom amb qui et creues. 4 carrers! crec que no hi han més! Ni caixer automàtic, ni farmàcia, ni oli d'oliva... Però s'hi està molt bé, de debò! Estic gaudint temporalment de la vida "pueblerina" i acostumant-me a aquest altre ritme. Posant de manifest que no necessitem en el nostre dia a dia tant com ens pensem. És tot un repte!
En un dia hi ha molt de temps aquí. Tot és més lent i a la vegada més conscient. I em ve al cap el pensament que sovint tinc quan estic a Barcelona, que ja ha passat un altre dia sense adonar-te... En canvi, el que estic aconseguint aquests dies aquí és treure el suc a cada dia. I amb això no vull dir posar-me a fer activitats com una boja, sinó simplement gaudir de cada una de les hores que marca el sol.
I només sortir del poble, a 5 minuts del meu llit...
Hipnotizadora agua que llevas en tu camino.
Sonidos a vida que no descansan.
Bañas rocas, troncos, piedras y mis pies,
Y no te detienes hasta el fin de tus días
allá en el gran azul donde navegan los continentes.
Us heu fixat en el blau del cel? és així la majoria dels dies! Si mires només el cel et desorientes!
Ara vaig a fer-me el sopar. Després vull sortir fora amb el meu estrellari (gràcies Jordi!) per veure les estrelles. Aquí al Valle del Elqui tenen la sort de comptar amb un dels millors cels nocturns.
De qui és aquesta poesia?
ResponEliminaEl cel és d'un blau extraordinàri¡¡