Primer de tot us ubico: estic a Pisco Elqui, un poble del Valle del Elqui, a uns 550 km de Santiago cap al Nord. Antigament el poble es deia La Unión, però fa molts anys el van rebatejar per Pisco Elqui per tal de promocionar aquesta beguda xilena (o peruana? jejeje). En quant a aquest debat m'han donat un consell: "mientras estés en Chile, el pisco es chileno, luego si te vas a perú, pues allí ya cambias". I la mateixa persona: "aunque yo creo que es peruano..." En fi, un altre dubte existencial per a aquest món.
Ahir vaig visitar el centre ambiental, pero us el vull presentar com és degut. Així doncs, si em doneu permís, ho faré en una propera entrada amb fotografies perquè us pogueu fer una idea. Fet!
Avui he passat el dia a Vicuña, la "metròpoli" de la regió. S'arriba en menys d'una hora des de Pisco Elqui i hi ha tots els serveis necessaris (he aprofitat per comprar oli d'oliva i llet, he intentat acostumar-me a la llet en pols, però és impossible!!! jejejeje). El poble em recorda molt a Concepción Las Minas, el poble guatemaltec on vaig fer el projete de final de carrera. Això m'ha donat una bona sensació i m'hi ha fet sentir còmoda.
Hi destaco l'escultura arborícola que hi ha en un extrem de la Plaza de Armas.
A Vicuña he visitat el museu de Gabriela Mistral, premi nobel de literatura i considerada com una de les principals figures de la literatura xilena i continental. Poeta, diplomática, feminista y pedagoga va dedicar gran part de la seva vida als nens com a mestra en diferents escoles d'arreu del país.
"El futuro de los niños es hoy. Mañana será tarde."
"Cuando yo he hecho una clase hermosa me quedo más feliz que Miguel Ángel después de Moisés. Verdad es que mi clase se desvaneció como un celaje, pero es solo en apariencia. Mi clase quedó como una saeta de oro, atravesada siquiera en el alma de una alumna. En la vida de ella, la clase se volverá a oir, yo lo sé. Ni el mármol es más duradero que este soplo de aliento si es puro e intenso"
Gabriela Mistral
I jo us ho dedico a tots els naranjitos i mestres que hi ha entre vosaltres.
Part del museu és la seva casa ja que ella va néixer a Vicuña y va passar allà la seva primera infancia fins que la família va marxar a Montegrande, un poblet a 5 km de Pisco Elqui.
Aquí hi ha algunes fotografies del jardí, segur que ara molt diferent de com era abans, però igualment silenciós, tranquil i inspirador (dels pocs llocs turístics que reben pocs turistes)...
Fins a la propera :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada